PresentacióProjectesCampanyesL´àlbumMapesAgendaEnllaços        
 APS - Arenys amb el Poble Sahrauí 
Cronologia recent

1884 Comença l’ocupació espanyola del Sàhara Occidental.
1934 L’exèrcit espanyol conclou l’ocupació del Sàhara Occidental.
1952 L’Institut Nacional d’Indústria Espanyola (I.N.I.) estudia les possibilitats d’extracció de fosfats, el que es convertirà en un dels principals interessos econòmics de la zona.
1960 La XV Assemblea General de l’ONU decreta la descolonització dels territoris no independents.
1961 El Sàhara es transforma, per llei, en província espanyola.
1966 L’ONU reafirma el dret inalienable de la població del Sàhara Occidental a autodeterminar-se.
1970 L’ONU insta a Espanya a celebrar el referèndum d’autodeterminació del Sàhara.
1972 Primeres exportacions de fosfats (150.000 tones).
1973 L’assemblea General del Sàhara sol·licita al govern espanyol la celebració del referèndum d’autodeterminació. El Uali Mustafà Saied crea, juntament amb els altres dirigents nacionalistes, el Front POLISARIO (Front Popular per a l’Alliberament de Saguia el-Hamra i Rio de Oro. Comencen les accions armades contra l’exèrcit colonial espanyol.
1974 Acord Secret entre el Marroc i Mauritània per a repartir-se el Sàhara Occidental. El Front POLISARIO incrementa les accions armades.
1975 Veredicte del Tribunal Internacional de Justícia de la Haya: el Sàhara mantenia, abans de la colonització espanyola, certs vincles amb el Marroc i Mauritània, però no eren de caràcter permanent ni del seu contingut es pot derivar drets sobre el seu territori. Es recomana la celebració d’un referèndum d’autodeterminació.

L’exèrcit espanyol abandona el Sàhara i alhora el Marroc inicia la Marxa Verda (marxa de civils acompanyats de l’exèrcit) i l’ocupa. Milers de sahrauís fugen dels bombardeigs marroquins i es refugien en el desert argelí, a prop Tinduf. És aquí on es creen els camps de refugiats on encara avui hi viu la població sahrauí que va fugir.

Es signen a Madrid els Acords Tripartits a traves dels quals Espanya cedeix el Sàhara al Marroc i Mauritània.

1976 El Front POLISARIO proclama la República Àrab - Sahariana Democràtica (RASD). Comença la guerra del Sàhara.
1979 Mauritània renuncia al sud del Sàhara Occidental. Marroc ocupa ràpidament els enclavaments més importants i el Front POLISARIO passa a controlar la resta del territori.
1980 El Marroc inicia la construcció dels murs. La guerra entra en una nova fase “estàtica”.
1984 L’Organització per la Unitat Africana (OUA) admet la RASD com a membre. El Marroc es retira del organisme.
1988 El Marroc i el Front POLISARIO accepten el Pla de Pau de l’ONU, que preveu la celebració d’un referèndum d’autodeterminació.
1991 El 6 de setembre entra en vigor “l’alto el foc” i la treva que, segons el Pla de Pau de l’ONU han de precedir a la celebració del referèndum previst per al gener de 1992.
1992 No es celebra el referèndum. El Marroc no accepta que la base del mateix sigui el cens de la població realitzat per Espanya el 1974. El Front POLISARIO no accepta les pretensions del Marroc de considerar com a sahrauís a desenes de milers de persones que no figuren inscrites en el cens de 1974 i que, segons les autoritats marroquines, es trobaven exiliades al Marroc durant l’ocupació colonial espanyola. La fi del mandat Pérez de Cuéllar, com a Secretari General de les Nacions Unides, i la seva substitució per a l’egipci Butros Gali, contribueix també a ajornar una decisió sobre la validesa del cens de 1974.
1995 Encara no s’ha celebrat el referèndum d’autodeterminació. El Marroc i el Front POLISARIO no es posen d’acord en la confecció del cens del poble sahrauí.
1996 El Consell de Seguretat de l’ONU acorda la suspensió de les tasques d’identificació per al referèndum i retirada parcial dels seus efectius a la zona així com el contingent civil de la ONU.
1997 És nomenat el Sr. James Baker com a representant especial del Secretari General de la ONU per al conflicte del Sàhara Occidental. Realitzant visites de mediació a les zones del conflicte i als campaments de refugiats. Es signen els acords de Houston i es posa data pel 8 de desembre de 1998 per la celebració del Referèndum. Segons aquest acords la base per la elaboració del cos electoral és el cens espanyol del 1973 afegint-hi aquelles persones que puguin demostrar parentiu directe i aquelles reconegudes com sahrauís per les dues parts.
1998 Es reprenen les tasques d’identificació dels sahrauís amb dret a vot. Novament el govern del Marroc hi posa dificultats i el referèndum no pot portar-se a terme en las dates previstes. Hi ha un nou aplaçament.
1999 Les NNUU.Finalitzen les tasques d’elaboració del cens electoral per Referèndum. Finalment és fixa en unes 86.000 les persones amb dret a vot. El Marroc insta a la presentació de més de 140.000 reclamacions d’inscrits no acceptats per les NNUU. Al mateix temps és fixa la data del 31 de juliol de 2000 per la celebració de la consulta.

Davant de les maniobres marroquines per endarrerir de nou el Referèndum, el Secretari General de les NNUU., decideix mostrar l’incapacitat d’aquest organisme per portar a terme els acords del Pla de Pau. Al mateix temps decideix que James Baker torni a consultar amb les parts les possibles sortides a la situació.

Els sahrauís cansats d’esperar, no accepten que el procés s’allargui més enllà de finals del 2000.

Les probabilitats de que l’actitud obstruccionista i irresponsable del Marroc portin a una nova guerra, estan obertes.

Novembre: darrera reunió de les tres parts implicades a Berlin, on va quedar manifesta la posició del Marroc i la seva intenció de continuar defensant la “tercera via”.

2001 27 febrer: commemoració del 25é. Aniversari de la R.A.S.D. als campaments de refugiats sahrauís a Tinduf.

Prolongació de l’estada i treballs de la MINURSO fins el 30 d’abril.

James Baker i Kofi Annan proposen clarament una autonomia retallada sota sobirania marroquí, la qual cosa significa, de fet, l’abandonament del Pla de Pau per part de Nacions Unides. El regne de Marroc accepta aquesta proposta mentre que el Front Polisari la rebutja completament.

Al mes de febrer, James Baker proposa al Consell de Seguretat de NN.UU. una quarta alternativa per a la resolució del conflicte: la repatició del territori del Sàhara Occidental entre el Marroc i el Front Polisario. La zona nord del territori sota sobirania marroquí i la zona sud sota sobirania sahrauí. El Consell de Seguretat vota en contra i sol.licita a James Baker una nova proposta que no discrimini a cap de les dues parts. Així mateix es demana als membres del Consell de Seguretat apostin per el Pla de Pau, auspiciat per Nacions Unides, per al desenvolupament d’un referèndum d’autodeterminació per al Poble Sahrauí. Es perllonga l’estada de la MINURSO al territori fins al mes de juliol. Al mes de juliol es torna a perllongar els treballs de la MINURSO a la zona fins al 31 de gener de 2003 i es convoca una nova reunió del Consell de Seguretat de Nacions per a la mateixa data.

2003 Reunió del Consell de Seguretat de NN.UU., el 31 de gener. James Baker, enviat especial per Nacions Unides al Sàhara, presenta la proposta de l’acord marc als campaments de refugiats, per la qual el Sàhara Occidental seria una autonomia sota sobirania marroquí i en cinc anys es celebraria un referèndum d’autodeterminació. El Front Polisario rebutja aquesta proposta i defensa la celebració del referèndum tal i com es preveu en el Pla de Pau. La MINURSO perllonga la seva estada al Sàhara durant tres mesos mes i es fixa una nova reunió de Nacions Unides per al mes de març-abril.

31 de juliol.- James Baker presenta a Nacions Unides el II Pla Baker, document que proposa un règim d’autonomia per al Sàhara Occidental sota el regne alauï i la celebració d’un referéndum d’autodeterminació passats 4-5 anys. Durant aquest temps, es crearia l’ASO (Autoritat Sahrauí Occidental) i es repartirien les diferents competències governamentals entre l’ASO i el govern marroquí. Davant aquesta proposta, el Front Polisario acceptà estudiar-la, rebent el total rebuig per part de Marroc.


Presentació | Projectes | Campanyes | L´àlbum | Mapes | Agenda | Enllaços
APS - Arenys amb el Poble Sahrauí
www.sahararenys.org - aps@sahararenys.org