PresentacióProjectesCampanyesL´àlbumMapesAgendaEnllaços        
 APS - Arenys amb el Poble Sahrauí 
Sàhara Occidental

El Sàhara Occidental va ser colonitzat per l'estat espanyol a partir de 1884, fins l'any 1976 n'era la província número 53, moment en que va ser invaït pel règim del Marroc que l'ocupa de formal i.legal fins el dia d'avui, anomenant-lo "les províncies del sud". Arrel de l'ocupació militar per part del Marroc i del conflicte bèlic que se´n va derivar, gran part del poble sahrauí va iniciar un èxode cap a la Hamada de Tindouf (desert d' Algèria), a recer del exèrcit marroquí.

Actualment, en els campaments de refugiats sahrauís emplaçats a Algèria hi ha prop de 200.000 persones que hi malviuen gràcies a l'ajut humanitari internacional des de ja fa 29 anys, sense perspectives de futur, i fora de "l'agenda" internacional. Molts infants procedents d'aquests campaments de refugiats passen els mesos de Juliol i Agost a casa nostra per tal de rebre atenció mèdica, una dieta més rica, i passar dos mesos lluny de les temperatures extremes que en cas contrari haurien de patir al desert.

Els sahrauís del Sàhara Occidental ocupat (a l'Oest) i els dels campaments de refugiats (a l'Est) es troben dividits per un mur de 2.720 Km construït pel govern del Marroc en vàries fases, controlat militarment amb grans recursos i amb zones sembrades amb mil.lers de mines antipersona, algunes de les quals manifacturades per empreses espanyoles. Aquesta fortificació es coneix com el mur de la vergonya i la seva existència és comparable a la del mur de Palestina, tot i que -malauradament- la cobertura que en fan els mijans de comunicació és practicament inexistent.

Sàhara Occidental - Març 2005

El passat Març de 2005 vàrem visitar el Sàhara Occidental, per nosaltres aquesta era la primera vegada. Donat que hem vist les dues bandes del mur de la vergonya i les diferents condicions en

que hi sobreviu el poble sahrauí podem dir que a la banda dels campaments de refugiats els diferents projectes de cooperació que s'hi porten a terme donen una oportunitat als refugiats sahrauís de tenir un contacte més o menys fluït amb països democràtics. Aquest fet els permet defensar la seva causa tot mostrant la seva situació al món i, alhora, formar estructures democràtiques i un govern a l’exili.

La situació al Sàhara ocupat -tal com hem pogut presenciar en primera persona- és prou diferent.

Al Sàhara ocupat pel Marroc no hi ha llibertat ni d'expressió ni d'associació pel poble sahrauí (una situació similar a la patida pels dissidents marroquins al mateix Marroc), tot intent de refermar la seva identitat com a poble és durament reprimit de forma sistemàtica. Molts activistes sahrauís (un activista allà és per exemple una persona que mostra una bandera sahrauí de forma pública) són detinguts il.legalment, jutjats sense garanties democràtiques, empresonats, i torturats en indrets com la presó negra del Aaiún. L' autoritat al Sàhara Occidental actúa amb total impunitat amb la complicitat del govern de Rabat i sota la coordinació del servei secret marroquí (el Makhzen). Malgrat aquests fets, hem pogut observar que l'esperit del poble sahrauí es manté alt, hi ha una dissidència creixent i una consciència emergent del poder que tenen els mitjans de comunicació internacionals i les ONG quan es tracta de denunciar les violacions dels drets humans. Per si fóra poc, els sahrauís amb els que hem pogut parlar manifesten de forma unànime que la seva lluita només pot tirar endavant si es porta a terme de forma pacífica doncs la veritat els legitima. És un altre enfoc.

Durant el nostre viatge al Sàhara Occidental vàrem tenir l’oportunitat de constatar els següents aspectes:

La repressió sistemàtica contra el poble saharauí per part del règim del Marroc

Les manifestacions populars -pacífiques, en molts casos em forma de sentades col.lectives- de dones i homes sahrauís reivindicant els seus drets només es poden fer en zones amb forta presència de la MINURSO. Només fa unes setmanes manifestacions d’estudiants sahrauís van ser reprimides amb violència desmesurada.

Hi ha testimonis directes de manifestants que van rebre càrregues policials amb armes de foc. Aquesta mena de repressió té lloc normalment sense la presència de premsa internacional o d'observadors occidentals. L'afluència de mitjans de comunicació als territoris ocupats, així com la presència de visitants lluny dels "ghettos turístics" és per tant capdal per tal de vetllar per la llibertat d’expressió del poble Sahrauí.

Hem presenciat testimonis d’activistes i llurs famílies que han estat represaliats, desterrats o empresonats il.legalment durant anys i torturats en presons, en els molts "Abu Ghraib" que hi ha ditribuïts pel Sàhara ocupat i el Marroc.

Actualment se sap que hi ha almenys 526 presos polítics repartits per aquestes presons com la de El Aaiún on les denuncies per violacions dels drets humans són constants, tal com ho corroboren informes d’Amnistia Internacional i altres ONG.

Durant la nostra estada mem pogut enregistrar testimonis de germans, mares, esposes i fills de sahrauís que van desaparèixer una nit per sempre. El terme "fossa comuna" està a l’ordre del dia.

Els espanyols oblidats

Testimonis de sahrauís que durant anys van treballar en empreses estatals al Sàhara quan aquest era sota domini espanyol (p.e., l’empresa de fosfats PhosBucraa, avui dia gestionada pel Marroc). En molts casos aquests treballadors són d’edat ja avançada però mostren encara orgullosos el seu DNI i llibre de família espanyols, així com la tarja d’afiliació a la seg.social espanyola. Alguns d’ells s’estan organitzant clandestinament per reclamar al estat espanyol una pensió, però els contactes que han fet a Espanya els diuen que és un afer "molt complicat". A la vista dels fets ens trobem amb una llarga llista de ciutadans espanyols oblidats al bell mig d'un procés de descolonització inacabat, i que tenen dret a alguna cosa més que una pensió, com pot ser la ciutadania europea i el dret a vot.

L’expoli dels recursos naturals del Sàhara occidental per part del règim del Marroc

Els rics bancs de tonyina Sahrauís són un recurs pesquer aparentment inesgotable. L'activitat d’exportació pesquera al port de El Aaiún és frenètica, amb 7500 vaixells que operen a la zona amb llicència i - segons algunes fonts- un número similar que ho fa de forma il.legal. Hi ha empreses europees que hi operen de forma encoberta formant empreses mixtes amb el Marroc, independentment dels tractats de pesca i dels oferiments de Mohamed VI a les pesqueres espanyoles perque operin en aigües Sahrauís. La propera vegada que veieu una llauna d'aquella tonyina que anunciava un senyor "calvo" penseu que aquesta empresa opera al Sàhara Occidental tot i que afirma que -fora del estat espanyol- només explota recursos pesquers en altres indrets.

L’expoliació no acaba aquí doncs continua l’explotació de fosfats, hi ha prospeccions de petroli amb resultats prometedors pels al.liats de Marroc com els Estats Units i França, i fins i tot la sorra del desert es carrega en vaixells sense bandera amb destinació més que probable a les cementeres de Canàries.

El drama humà de les mines antipersona

Aquest any 2005, desprès de tres dècades d'ocupació Marroquina, hem enregistrat múltiples testimonis colpidors d'infants i adults sahrauís víctimes d'explosions de mines antipersona que sembren els territoris al voltant del mur de la vergonya. Hi ha proves de que el govern marroquí no dóna assistència mèdica mínima ni compensació a aquestes víctimes que any rera any engrossen una llarga llista. Aquesta carnisseria no té vistes d'aturar-se doncs el règim Marroquí no està prenent mesures per delimitar les zones perilloses ni tan sols informar a la població de la seva existència. Aquest fet afecta especialment a la població nòmada sahrauí. Els intents de denúncia d'aquesta situació per part d'activistes sahrauís i d'ONG que els dónen suport són tractats pel mitjans no independents marroquins i l'agència de premsa estatal del Marroc (MAP) com a "propaganda separatista" i contraatacats amb campanyes constants de desprestigi i falses acusacions que disposen de grans mitjans econòmics.
El rol de les Nacions Unides

El paper de la MINURSO és molt limitat (el propi Kofi Annan no és tan generós amb l’adjectiu). A El Aaiún no s’aprecia cap activitat visible d’aquests forces de les nacions unides destacades al Sàhara Occidental apart de desenes de 4x4 ben encerats aparcats davant dels millors hotels de la ciutat. Tampoc s’aprecia cap seguiment de la MINURSO en cap dels punts anteriorment esmentats, el rol de la MINURSO es limita a monitoritzar l’alto el foc i garantir un referèndum que no arriba, en cap cas la MINURSO té com a objectiu vetllar pels drets humans dels sahrauís. D’altra banda en el personal de la MINURSO no hi ha ni un sol membre del estat espanyol, possiblement per no ferir sensibilitats alauites. És un fet vergonyós donada la responsabilitat del estat espanyol en aquest afer.

Les pateres no surten d’un forat màgic

En una franja costanera de 100 km són visibles desenes de barraques que afloren dels penya-segats com bolets. És clar que els seus habitants només hi estan de pas cap a les Canàries o la península. Només hi ha una explicació per la que no es controli aquest fenomen des de el Marroc.

Aquests són alguns dels aspectes que hem pogut veure i sentir en primera persona. N’hi ha d’altres que malauradament són més difícils de provar, també degut a la limitada duració del nostre viatge. Entre d’altres es pot esmentar la por que tenen els Sahrauís de rebre assistència mèdica marroquina en el Sàhara ocupat, a El Aaiún la població Sahrauí és ja minoritària degut a l’ocupació de població marroquina (subvencionada, tot i que vivint en condicions miserables) i - malgrat això- el seu índex de mortalitat és superior. Una altra violació prou òbvia és la impossibilitat dels Sahrauís de transmetre la seva identitat i cultura als seus fills doncs l’escola no contempla altra identitat que la marroquina.

Mentrestant el règim del Marroc continua mostrant la falsa imatge de un país obert i democràtic que integra el poble Sahrauí de forma modèlica (com es pot llegir en les guíes turístiques oficials disponibles en els aeroports), participa en maniobres militars conjuntes amb la OTAN i es mostra a occident com un soci capaç de controlar el terrorisme al Maghreb (fins i tot han intentat demostrar sense èxit la connexió entre l’11-M i el Polisario). Mil quilòmetres al nord del Sàhara ocupat, la maquinària turística marroquina es desenvolupa de forma aclaparadora amb obres faraòniques, el Saharà Occidental queda ben lluny de tot això.

Arenys amb el Poble Sahrauí, Octubre 2005.

Presentació | Projectes | Campanyes | L´àlbum | Mapes | Agenda | Enllaços
APS - Arenys amb el Poble Sahrauí
www.sahararenys.org - aps@sahararenys.org